Les quatre “E” de l’Educació. Canviem les “E”.

-E

Exhortació, Expectació, Emulació i Exemple.

Tradicionalment, aquestes han estat les quatre E predominants en el món educatiu, ja sigui escolar com familiar,  a l’hora d’ensenyar continguts i aprendre’ls com en l’educació en valors. Tan parlem d’educació formal com la que es dóna fora de l’ambient acadèmic o escolar.

Malauradament, la última E, amb la única que ens quedarem, és la més escassa en quan a comportament de l’adult envers l’nfant. Aviat veurem per què.

Anem a comprendre, primer de tot, el significat de les quatre E.

exhortació

Exhortació

Segons el diccionari, exhortar significa induir algú, amb paraules persuasives a fer o deixar de fer alguna cosa.

Per entendre’ns és l’enfoc que es basa en transmetre missatges de “fes això” i de “no facis allò”. Molts, sobretot els que teniu nens, sabem que aquesta fòrmula fracassa estrepitosament, no només amb els infants, també amb els adults. Un ” no toquis això” ens evoca, irresistiblement, a tocar-ho sense ser vistos, a acostar-nos-hi, a investigar per què no es pot tocar. I una ordre de “fes allò” ens col.loca a la defensiva automàticament. “Fes-ho tu” és la resposta més habitual, també el ” per què jo?” i els tan coneguts ” cinc minuuuts”. Parlem indistintament de respostes en infants i en adults.

A part ens col.loca, a l’adult que dóna l’ordre, en una posició superior i a l’infant, que la rep, en una de sumisió. I no volem que facin o deixin de fer per obeïr per què sí, sino perquè entenen el perill de l’acció o les seves conseqüències. No volem un futur adult que obeeixi per por al seu cap, volem un adult capaç de valorar PER SÍ MATEIX una futura acció i les seves conseqüències. Volem adults crítics i responsables. No xaiets que obeeixin i no protestin davant situacions injustes.

expectació

Expectació

Tornem al diccionari.

Expectació : espera, amb interès o curiositat, d’una cosa que hom creu que s’esdevindrà en un temps relativament curt.

Expectativa: esperança, il.lusió.

Tan l’una com l’altre ja pinten malament. Per què? Doncs perquè les dues signifiquen una càrrega molt grossa per qui suporta l’esperança o il.lusió dels altres. “EL QUE S’ESPERA DE MI” no és el mateix que ” el que jo puc/sé/vull fer”.

Educativament parlant ens passem la vida posant expectatives als altres. Esperem que la parella es comporti com JO voldria. La mare, la veïna, els amics…i els fills. O alumnes. Els col.loquem una etiqueta del que NOSALTRES creiem que poden o han de fer o de com s’haurien de comportar, al NOSTRE parer. I no és el mateix el teu parer que el de la mare, la veïna o el professor. Tantes persones, tantes expectatives damunt nostre. Terrible, oi?

L’Expectativa és una manera més indirecta de conseguir esquemes de conducte desitjats que funciona mitjançant la creació d’una espècie de “profecies” . Assignem a l’infant (o adult!) uns atributs que fan que se sentin inclinats a actuar de manera de fer-se mereixedors dels elogis. Exemple:

A un nen li diem que és molt net i ordenat (encara que no ho sigui). Aquest nen tendirà a, com a mínim, intentar ser-ho, per fer-se mereixedor de l’elogi de l’adult.

Es van fer uns experiments ( R. Rosenthal- psicòleg-  i L. Jacobson, descrits al llibre “Pygmalioon in the classroom”) que demostren l’efectivitat del mètode. Van agafar a l’atzar alguns nois i els van assignar resultats falsos en tests psicològics. Aquestes falses avaluacions mostraven una imatge exagerada de les seves capacitats i van suggerir (aquí es crea l’expectativa)  als alumnes i als seus professors que estaven destinats a obtenir importants resultats acadèmics.

Aquesta promesa no contava amb una base real, tanmateix a l’any següent aquests alumnes van superar realment als seus companys de classe, el que desmostra que, sovint,  ens comportem segons les expectatives que els altres tenen de nosaltres.

Cal afegir que les expectatives només funcionen per crear infants i adults insatisfets amb sí mateixos, insegurs, FRUSTRATS. Per què sovint és impossible arribar a complir les expectatives dels altres, i molt menys les de tothom.

emulació

Emulació

Del diccionari: cercar d’igualar o superar algú o les accions d’algú, en alguna cosa, especialment en mèrit.

Mmmmm. Tots hem sentit algun cop la típica frase de ” mira el teu germà quines notes que treu!”, o ” ja podries ser més endreçat com en fulanitu!”. Aquí posem les bases perquè l’infant vulgui ser reconegut i apreciat com els nens o germans que citem. I, de regal, augmentem la gelosia, enveja, inseguretat i falta d’autoestima. Tot un pack. Res més a dir d’aquesta “E”, DONCS PARLA PER SÍ MATEIXA.

exemple

Exemple

No és casualitat que l’hàgim deixat la última. És que, realment, és la menys utilitzada educativament parlant. La més esgotadora i responsable. I la més eficaç a llarg plaç. Però tenim una societat on tot ho volem ARA, i els resultats a llarg plaç poc interessen. Clar, altres mètodes són més eficients a curt plaç, però no a llarg plaç.

Tornem al diccionari:

Obrar amb l’exemple: (loc. verb.) :  Induir a fer una cosa obrant de la mateixa manera que hom vol que els altres obrin.

S’hauria d’educar SEMPRE des de l’exemple. Els infants aprenen per IMITACIÓ. No puc cridar, emprenyada , a un infant “no cridiiiis!!”. Jo també estic cridant i sóc l’adult, el que té les eines i els recursos. L’infant, si crida, és que encara no té les eines o la capacitat per fer-ho d’una altra manera. JO li haig d’ensenyar que, per malament que vagin les coses, no porta enlloc cridar. Com li ensenyo? no cridant jo.

I així amb tot el que volem ensenyar. Si vull un infant empàtic, solidari, que es preocupi dels altres, JO haig de ser empàtic, solidari i preocupar-me d’ell i dels altres. Si plora de nit HI ANIRÉ I EL CONSOLARÉ, perquè demà ell s’acosti al nen que plora i es preocupi per com està. Perquè demà s’acosti a la seva parella quan plori, li passi una mà per l’espatlla, i la reconforti. I perquè, ajudant als altres, nosaltres també ens ajudem i som molt més feliços i humans.

En la pròxima entrada parlarem de com substituïr les tres E anteriors per tres E molt més eficaces, amoroses  i respectuoses.

Feliç i Responsable Educació!

 

Marta Darnés.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s